L’EmMARCat ja és una secció més que consolidada en el programa. Portem més d’un any realitzant-la i en aquest període us hem presentat un total de 33 joves corredors de nacionalitats molt diverses.

Per aquest motiu cada dilluns hem parlat d’un munt de carreres amb noms més o menys senzills de pronunciar, però que, sigui com sigui, no són els noms que estem acostumats a escoltar entre les grans cites ciclistes de l’any.

I és que els joves participen en un calendari diferent del dels professionals: amb menys nombre de corredors, menys distància i sovint participant per seleccions en lloc de marques comercials.

Però abans d’endinsar-nos en el món del calendari, parlem una mica de l’etapa formativa natural d’un ciclista:

Generalment et pots iniciar a la pràctica esportiva del ciclisme de manera federada a partir dels 6 anys. Des dels 6 fins als 16 (etapes de pre-benjamí a cadet) existeixen les anomenades Escoles de ciclisme.

 

Nens de l'Escola del CC Sant Boi a una imatge extreta de la seva pàgina web.

Nens de l’Escola del CC Sant Boi a una imatge extreta de la seva pàgina web.

 

Aquestes escoles són entitats federades que disposen d’instal·lacions, personal tècnic i un programa que permeten oferir a l’infant i jove una qualitat, tant esportiva com pedagògica per al seu desenvolupament.

Actualment a Catalunya existeixen 28 escoles de ciclisme homologades per la Federació amb un total de 1.159 llicències federatives entre 6 i 14 anys. Les escoles són diverses: BMX, trial, BTT, ruta, pista… i moltes d’elles combinen diverses especialitats. De fet, les escoles més importants són destinades al BTT, trial i BMX (BMX Terrassa, Natació Vic i U.C. Vic).

En ruta, una de les escoles més importants és la UC Vic, que comparteix modalitat amb la BTT amb un total de 123 llicències. L’escola formativa més important exclusiva de ruta són els nostres veïns del CC Sant Boi, amb 55 llicències federatives.

 

L'escut del club de BMX Terrassa.

L’escut del club de BMX Terrassa.

 

Remarcar que entre aquestes 28 escoles apareix la molinenca One to One, que disposa de 25 llicències en les especialitats de BTT i Descens.

Quan compleixen 17 anys, els i les joves passen a l’etapa junior: una categoria de 2 anys d’impàs entre la formació i el món competitiu. A escala mundial, l’UCI organitza un calendari complet amb proves limitades a aquest grup d’edat.

En el cas masculí el calendari 2018 està format per 44 proves: tan clàssiques d’un dia com petites voltes per etapes. La majoria de proves es disputen al continent europeu (Bèlgica, França, Itàlia i Holanda sobretot), però també en trobem a Canadà o Korea del Sud.

 

Joves del CC Sant Boi rodant

 

Dins aquestes 44 proves, n’hi ha 9 que conformen la Copa de les Nacions, una competició que s’assimila al World Tour professional i es competeix per països, enguany ha guanyat Noruega.

 

El gran dominador sub23 del ciclocròs mundial guanyant l’edició júnior de Paris Roubaix.

 

A la copa de les nacions trobem les versions juniors d’alguna de les Grans proves: Gent Wevelgem, París Roubaix o Course de la Paix, amb altres proves de gran importància, però que no tenen homònim “adult”. L’any finalitza amb la realització dels campionats europeus a l’agost i els campionats mundials al setembre.

Espanya és un país curiós en aquest sentit, ja que no participa del calendari UCI ni en disposa de cap prova al calendari.

Per la seva part, la federació espanyola organitza la Copa d’Espanya juniors que compta amb 70 equips i 16 federacions. El rànquing 2017 ha estat guanyat per Denis Marian Vulcan, de l’equip Cartagena-ESETEC, la classificació per equips se l’ha endut la Fundació Alberto Contador, i la federació més potent ha sigut la Comunitat Valenciana, Catalunya ha sigut la 3a.

Un cop compleixen la majoria d’edat, els i les corredores fan un pas endavant, però aquí el pas és diferent segons el gènere. En fèmines, passen ja a la categoria elit, on s’han de buscar la vida amb equips professionals.

 

Sortida de la copa infantil de ciclisme de Catalunya BTT

 

En cas masculí, existeix la categoria sub23, una categoria que permet fer de pont entre el món junior i el professionalisme. En aquesta categoria existeixen ja grans equips, amb una important estructura tècnica i econòmica darrere, molts d’ells equips filials d’estructures Wolrd Tour que serveixen de planter.

Com diu la categoria, aquestes equips i les proves que composen el calendari estan limitats a corredors menors de 23 anys. Per exemple, aquest 2018, l’edat màxima de participació és la d’un corredor nascut el 1996.

La UCI organitza ja circuits diferenciats per continents. En el cas europeu, el circuit més prestigiós, el calendari està composat per un total de 24 proves entre clàssiques i voltes.

Aquí la participació és una mica més enrevessada. En aquestes 24 proves es participa per seleccions i, de la mateixa manera que en els júniors, no totes les seleccions participen a totes les proves, ja que també existeixen circuits nacionals i els desplaçaments són costosos. A més a més, d’aquestes 24 proves, 6 formen part de la Copa de les Nacions. A diferència dels Júniors, no obligatòriament són les proves més prestigioses.

 

Parc ciclista Can Dubler, a Sant Boi de Llobregat

 

Aquestes 24 carreres es distingeixen per tenir una qualificació de .U, el que indica la limitació d’edat. Itàlia s’endú la palma amb un total de 12 proves: Trofeo Piva, Giro del Belvedere, Trofeo Edil C, GP Palio del Recioto, GP Industria & Comercio, Toscana Eroica, GP Industrie del Marmo, Giro d’Italia, Giro del Valle d’Aosta, GP Sportivi di Poggiana, GP Capodarco i la Ruota d’Oro.

Bèlgica en té 4: Gent Wevelgem, Triptyque des Monts et Châteaux, Tour de Flandes i la Lieja, França en té 3: Ronde de l’Isard, Paris-Roubaix i Tour de l’Avenir i Holanda 2: ZLM Tour i Olympia’s Tour. A més hi ha la clàssica alemana Eschborn-Frankfurt i la volta txeca GP Pressnit spa.
Enguany, s’afegeix a la Copa del Món una prova al continent africà a inicis de febrer. El Tour de l’Espoir a Camerun. Evidentment també es realitzen els Campionats europeus i mundials

A més a més del calendari pròpiament dit sub23, els equips també poden participar en proves del calendari Continental, sobretot de les carreres menors (qualificació .2). A Espanya la federació organitza la Copa d’Espanya. Enguany ha sigut guanyada per Sergio Samitier de l’equip Lizarte, corredor del 1995 nascut a Barbastro que correrà amb l’Euskadi Murias els dos propers anys.

 

Imatge promocional del Giro Valle d’Aosta de Sergio Samitier

 

Per equips la victòria va ser per el Escribano Sports Team, equip madrileny. 2n, 3r, 5è i 6è han sigut el Lizarte, Caja Rural-RGA, Polartec Fundación Contador i Fundación Euskadi, altres grans equips, filials d’equips Pr Continental i World Tour.

El calendari està composat per 40 proves entre clàssiques i petites voltes, que atorguen diferent puntuació segons la categoria. A Catalunya se’n celebren 6: Campionat de Sabadell, el GP d’Òdena, la Clàssica Xavi Tondo a Valls, La Volta internacional a la província de Lleida, el Trofeu Abelardo Trenzano a St. Pere de Ribes i el GP Garrotxa. La Xavi Tondo i la Volta a Lleida son de la màxima categoria.

 

 

Cartell de la clàssica Xavi Tondo 2016

 

Després d’aquest empatx de noms, categories i classificacions esperem que tot hagi quedat una mica més ordenat en el vostres caps i quan us presentem al nou Eddy Merckx ens els propers programes, entengueu que no estem bojos per dir que té un gran futur si va guanyar el GP Capodarco quan tenia 20 anys!

La intenció, com sempre, no és altra d’acostar el ciclisme formatiu a la realitat diària, un ciclisme que cal rascar per estar-ne informat, ja que no surt als grans mitjans.

Sigui com sigui, teniu la magnífica web de l’etapa reina a la vostra disposició per a consultar amb calma aquesta saturació d’informació. 🙂