Quan l’Elisa Longo Borghini arriba al món, el 10 de desembre de 1991, la seva mare, Guidina dal Sasso, és una gran esquiadora de fons habitual als campionats italians i el seu pare, Ferdinand Longo Borghini, és tècnic de material d’esquí.

Cal dir que l’Elisa no és la gran dels germans Longo Borghini, quatre anys abans que la nostra protagonista va néixer el seu germà Paolo.

La família viva a un poblet del Piemont anomenat Ornavasso, a tocar dels Alps, un lloc idoni per la pràctica de l’esport familiar, l’esquí, així que tot sembla apuntar que el Paolo i l’Elisa seguiran els passos dels seus pares.

Doncs no, el seu germà passa de l’esquí i tria el ciclisme. De fet és probable que us soni el seu nom, el Paolo va ser company de Froome en els seus inicis al Barloworld i també va fer de gregari de Basso i Nibali al Liquigas. I l’Elisa, que s’emmiralla en Paolo, també tria el ciclisme com a esport.

Als nou anys s’apunta al club Pedale Ossolano. Corre la primera cursa i la guanya! Tant a la categoria femenina com a la masculina! El noi que fa segon, que a més és un any més gran, està tan sorprès i enrabiat d’haver estat vençut per una nena que no li dirigeix la paraula al podi.

L’Elisa demostra les seves capacitats, sobretot en etapes o proves dures. Els esprints no són el seu punt fort. Uns anys després declara que “si arribem tres noies a l’esprint, segurament jo faré quarta”.

Crema ràpidament totes les etapes a categories inferiors i quan arriba a l’elit mostra aviat de quina pasta està feta. Lluita conta les més veteranes i no es deixa trepitjar per ningú.

Amb només 21 anys, després d’haver guanyat el mallot de millor jove al Giro Rosa, s’emporta la medalla de bronze al mundial de Valkenburg 2012, guanyat per Marianne Vos.

Elisa Longo Borghini amb el mallot negre del Wiggle High5

Elisa Longo Borghini amb el mallot negre del Wiggle High5

 

L’any 2013 demostra que aquests resultats no són casuals. Guanya el Trofeu Binda i és segona a la Fletxa Valona.

Però en aquest punt de la seva trajectòria, en plena progressió, arriba el moment més dur de la carrera professional de l’Elisa, quan disputant el campionat italià cau malament i es trenca la cresta ilíaca. Aquest accident l’allunya una bona temporada de les carreteres, però tot i això, en realitat està de sort, perquè la caiguda, per sota d’una tanca “quitamiedos”, està a punt de costar-li la vida.

No torna fins a finals de 2014 i és al 2015, després de fitxar pel Wiggle, que esclata com a gran ciclista. Queda tercera a la Strade Bianche i guanya Flandes!

Aquí ens detenim perquè a Flandes hi ha una història curiosa, ja que l’Elisa sempre agraeix aquesta victòria a la seva companya d’equip i d’habitació, la Giorgia Bronzini.

El fet és que el dia abans de la “Ronde” l’Elisa estava molt nerviosa. La Giorgia se n’adona i dedica tota la tarda i nit a fer-la riure, la distreu i fins i tot la convida a alguna “pinta” de cervesa. Això fa que l’Elisa no s’obsessioni i arribi sense ànsia a la cursa.

I Flandes la guanya després d’una escapada en solitari de 32 km, amb 43 segons d’avantatge sobre un grup format per unes desconegudes… Jolien D’Hoore, Anna Van der Breggen, Annemiek Van Vleuten, Elena Cecchini, Alena Amialiusik, Pauline Ferrand-Prevot, Lizzie Armitstedt, Chantal Blaak i Ashleigh Moolman. Això de desconegudes suposo que heu vist que era irònic, a falta de dues o tres noies, les nomenades van ser les millors ciclistes de l’any!

Aquell mateix any va al mundial de Richmond i fa quarta a l’esprint! No sigueu malpensats! Que no eren tres a l’esprint! Va arribar en un grup de 9!

Finalment acaba la temporada de la millor manera possible, amb el bon sabor de boca de la victòria al Giro de l’Emillia!

La passada temporada també va obtenir resultats molt destacables! Per començar queda campiona d’Itàlia contrarellotge i sots campiona en ruta. Guanya el premi de la muntanya al Giro Rosa i fa bronze a Rio, per darrere d’Anna Van der Breggen i d’Emma Johansson i torna a tancar la temporada guanyant Emillia.

Elisa Longo Borghini, feliç amb la medalla de bronze aconseguida a Rio 2016.

Elisa Longo Borghini, feliç amb la medalla de bronze aconseguida a Rio 2016.

I el futur?

Doncs bé, l’Elisa es defineix com una noia molt tossuda, segura d’ella mateixa i amb un sol objectiu al qual dedica totes les forces: Ser la millor ciclista del planeta.

Per aconseguir aquest gran repte s’entrena a les ordres de Mattia Michelusi, un jove de 32 anys, professor universitari i preparador físic de l’equip masculí Dimension Data i anteriorment del Cannondale.

Té tots els ingredients: Genètica, Passió, Professionalitat, Mentalitat… Si continua treballant com fins ara i la sort l’acompanya, podem estar davant de la gran ciclista dels propers anys.

Per acabar, dir-vos que la seva frase de capçalera és un proverbi xinès que recomana no lamentar-se i fer tot el possible per sortir d’un problema. El proverbi diu: “No maleeixis la foscor, encén una espelma.”

Clica aquest botó per ser més feliç! Escolta el podcast de l’Elisa Longo Borghini!