A tan sols una setmana de l’inici de la Volta a Catalunya, el passat dilluns a l’Etapa Reina vam tenir la possibilitat de parlar amb el seu director, el Rubèn Peris.

Va ser una xerrada distesa on el Rubèn Peris no només ens va repassar el recorregut de la Volta d’enguany, sinó que va parlar sobre tot el que envolta l’organització d’un esdeveniment tan gran com aquest.

Escolta el podcast de l’entrevista fent clic aquest botó

 A continuació podeu llegir l’entrevista en una transcripció realitzada per la revista Fosbury. Gaudiu-la!

Bona tarda Rubèn! Com van els preparatius?

Bé, molt bé! Ara, i mai millor dit en termes ciclistes, de cara a l’esprint final. Encara queden uns dies de feina, d’acabar de concretar coses, però amb molta il·lusió i moltes ganes que comenci.

Muntar un esdeveniment com aquest és una feinada. Quanta gent sou a l’organització?

Durant l’any som quatre-cinc persones, però si no fos perquè durant la setmana de la Volta som prop de 100, això seria impossible de fer. Durant l’any vas treballant i preparant-ho tot, però quan arriba el moment de posar l’obra en escena hi ha d’haver molts actors. Si no fos pel voluntarisme que hi ha, no ens en sortiríem.

Després de tota aquesta feinada, deus estar ben content amb l’enorme cartell de participants que vindran. Un any més, hi haurà els millors ciclistes del món!

Quan vam fer l’aposta de canviar les dates de la Volta al mes de març era arriscat, perquè la climatologia encara no acompanya del tot i vas patint per si plourà o per si nevarà, però també és veritat que en estar a l’inici de la temporada la participació és espectacular, els corredors vénen amb moltes ganes. Això ens esperona a fer un recorregut el més atractiu possible, perquè el corredor busca que el traçat acompanyi les forces i les ganes que té per afrontar la temporada.

Escolteu els ciclistes a l’hora de dissenyar el recorregut?

No dissenyem mai en funció de ningú, però sí que escoltem, és clar, i fa molts anys que ho fem. Parles amb l’un i parles amb l’altre i vas intentant adequar-lo el màxim possible, però amb 7 dies que té la Volta tampoc pots fer gaire experiments. Si un experiment et surt malament és un dia que perds! Fem els recorreguts amb molta cura, vigilant molt per on passem i sempre busquem que siguin etapes equilibrades: que hi hagi una o dues etapes molt dures, que hi hagi una etapa per als rodadors… sempre pensant, no en un corredor concret, sinó en el conjunt de corredors i que sigui atractiu per a diferents plantejaments de cursa.

Aquest any feu una aposta important amb la contrarellotge per equips…

Innovem, però sempre anant amb peus de plom. I aquest any fem una contrarellotge per equips al Pla de l’Estany. Ja feia anys que anàvem al darrera de fer-la, i aquest cop han coincidit una sèrie de circumstàncies que ens han permès fer-la, començant pels alcaldes de la zona, que ens van dir: “D’acord!”, seguint pel Servei Català de Trànsit o els Mossos d’Esquadra.. tothom ha anat de bracet i ha estat possible. Una contrarellotge és molt diferent d’una etapa en línia, en què passes i ja està. En una crono tens un circuit tancat que bloqueja les carreteres una bona estona.

La contrarellotge per equips serà un espectacle tremendo a Banyoles!

Tremendo, sí! El circuit del Pla de l’Estany ha quedat molt bonic, i sincerament crec que serà un gran espectacle.

Us fa por que amb la contrarellotge per equips la cosa quedi molt marcada des del principi?

No, perquè quedarà molta Volta per davant. L’etapa és dimarts, el dimecres ja anem a La Molina i divendres ens desplacem fins al Port, a Tortosa… la cursa quedarà molt oberta i no es tancarà el dimarts.

Has fet el recorregut de la Volta 2017? Hi ha alguna etapa en què vegis una “trampa” que pugui fer diferències?

(riu) L’he feta amb cotxe! Totes les etapes tenen alguna cosa. Per exemple, la primera de totes, la Calella-Calella. La gent diu: “Com us ho feu cada any amb el Calella-Calella?” i és clar, al final hem de tornar allà, però sempre procurem anar per llocs diferents. Aquest any passarem per Montanyà o pel Collfornic. A la segona etapa fem la contrarellotge per equips, el dimecres farem una etapa de muntanya autèntica a La Molina i el dijous… Llívia – Igualada. Tot baixada? No, perquè quan falten quinze quilòmetres per l’arribada hi ha un coll estret i duríssim que farà trencar la cursa. Allà segur que algun corredor ho intentarà i si arriba a dalt amb 10 segons de marge ja arribarà al final, perquè la carretera després ja baixa com un tret fins als carrers d’Igualada.

El dia següent anem al Port. Pugem des del nivell del mar fins a més de 1.000 metres amb rampes del 20%. El dia següent, el de Reus, pot haver-hi de tot en aquella etapa! I ja no diem el diumenge donant voltes al circuit de Montjuïc… en dues ocasions el podi ha canviat l’últim dia! Nosaltres ja procurem que la cursa no es bloquegi. Després, al final, passa el que passa en funció del clima o dels corredors, però la idea és que la cursa estigui ben oberta, molt viva!

De tot el recorregut us volem felicitar específicament per apostar per Lo Port. Segur que les gestions no han estat senzilles, però és una etapa que apunta a ser decisiva!

Moltes gràcies! Potser allà no sabrem qui la guanyarà, però segur que ens quedarà clar qui no la guanyarà. És cert que ha estat una etapa difícil de muntar. De la mateixa manera que a la contrarellotge han hagut de conjugar-se una sèrie de factors, aquí baix, també. Amb les ganes i la voluntat de tothom, des del Parc Natural, l’Ajuntament de Tortosa o la Diputació de Tarragona… la Volta, si no ens poséssim d’acord una gran quantitat de persones, seria molt difícil de fer. Hi sumen la il·lusió i les ganes de moltes parts diferents.

El perfil de l'etapa de Lo Port. Amb aquest final que farà patir a més d'un. Perfil de cyclingfever.com

El perfil de l’etapa de Lo Port. Amb aquest final que farà patir a més d’un. Perfil de cyclingfever.com

Fa uns anys, la sostenibilitat de la Volta a Catalunya de cara al futur era complicada. El canvi de dates o la condició de prova World Tour aconsegueixen que mireu el futur amb més optimisme?

El futur es veu amb molt d’optimisme però encara no hem sortit del túnel. No ens enganyem. D’acord que la part esportiva és espectacular, però la part econòmica… avui en dia l’esport professional val molts diners i costa molt trobar-ne per fer la cursa. Estem en una situació òptima esportivament, però a l’esport d’elit en general tota la part d’esponsorització encara està molt tocada.

La Volta té bagatge històric, un enorme cartell de participants, és un dels grans esdeveniments esportius del país… però institucions i patrocinadors hi podrien creure més…

Les institucions hi creuen, no en tinc cap queixa. La Generalitat, les diputacions, els Ajuntaments… hi mantenim una gran col·laboració. Sí que és veritat que l’esponsorització privada està molt malament, molt. I hi hauria d’haver empreses que col·laboressin més, però al cap i a la fi, cadascú amb els seus diners fa el que creu convenient. Agraïm moltíssim el suport de les empreses que ens ajuden. (Nota: l’entrevista es va dur a terme abans de conèixer l’acord amb Carrefour, nou patrocinador de la Volta)

Sense la Setmana Catalana ni l’Escalada a Montjuïc… no us sentiu sols?

A mi tant la Setmana com l’Escalada m’agradaven molt, perquè sóc aficionat al ciclisme i les trobo a faltar. En aquest moment, a Catalunya estem orfes de grans esdeveniments ciclistes: només hi som nosaltres! I cada cop hi ha menys curses i tot és més complicat. I no només pel tema econòmic, també per una qüestió estructural, com les carreteres.

Sí que hi ha una base de marxes cicloturistes prou consolidades, però no hi ha cap equip català de referència que ajudi a vincular el ciclisme d’elit amb el país. Potser això exerceix de barrera per a patrocinadors d’aquí…

Sí, és cert. És veritat que hi ha moltes marxes, però de competició n’hi ha molt poca i això és un problema. Si no hi ha ciclisme de competició no hi ha equips, i el més important és que hi hagi una bona base. Ara a Catalunya la punta de llança és la Volta, però si no hi ha una bona base, això s’ensorra. Hem de fer la volta, però també aconseguir que hi hagi equips de nanos que vegin que algun dia podran arribar a córrer en un equip professional o en un gran conjunt amateur. Que hi hagi una sortida a l’esforç que estan fent. Si els nanos s’esforcen però veuen que no hi ha recorregut, ja no per guanyar-se la vida sinó per poder córrer, no val la pena.

Ara que tenim joves catalans fent bones actuacions al World Tour.. en veus algun capaç de guanyar una Volta?

Home, hem d’esperar una mica. Tenim en David de la Cruz, en Marc Soler, en Jordi Simon, l’Edu Prades, l’Antonio Pedrero, el Losada… hem de veure com van evolucionant, però la veritat és que en tenim pocs. M’agradaria que n’hi haguessin molts més! I com deies abans, que tinguéssim un equip aquí capaç de donar sortida a tots aquests corredors. Però hem d’anar a poc a poc! Normalment, quan es pensa en un equip es parla de nivell world tour.. no! Comencem des de baix i ja arribarem al WT! Un equip que sigui l’empenta per poder arribar més amunt.

Marc Soler és una de les gran esperances del ciclisme català.

Marc Soler és una de les gran esperances del ciclisme català.

Fa pocs dies s’ha disputat la Setmana Ciclista Valenciana. És utòpic pensar en una cursa femenina d’alt nivell a Catalunya?

Utòpic no ho és, és qüestió de posar-s’hi, però és veritat que hi ha poca participació. El ciclisme femení s’ha d’ajudar i potenciar a Catalunya. Va lligat al que deia abans: quan dic que s’ha de pensar en els nanos, em refereixo a nens i nenes, que des de petits comencin amb el ciclisme i que vegin que poden arribar a dalt. Però en tot cas, organitzar curses femenins, ara per ara, és complicat.

En els darrers mesos hem vist com Austràlia o a Mallorca han apostat per retirar les hostesses dels podis ciclistes. Aquest debat de ben segur que l’heu tingut a la Volta a Catalunya. Heu pres alguna decisió?

Bé, són les marques comercials les que porten les hostesses. Encara no ens hem plantejat què farem aquest any, però és cert que és un tema que ha sortit de mare i està fora de lloc. Quan a Austràlia ho van dir no era per un tema sexista, era per una qüestió de bulímia. Hem entrat en una espiral en què ara tothom se sent malament si posa hostesses. Hem de pensar que hi ha moltes hostesses que es guanyen la vida fent això. I no fan res dolent, eh? A la Volta tota la vida hi ha hagut noies als podis. Noies i nois! I cap noia que vagi massa curta o massa escotada, això ho vigilem molt. Si el fet que hi hagi noies ha de molestar a algú, ens ho plantejarem. Però crec que tot plegat s’ha desvirtuat.

Muntar una cursa com la Volta a Catalunya de ben segur que us generà un munt de fronts oberts que no som capaços d’imaginar-nos. Els obstacles que et trobes cada any et passen factura després de tant de temps al capdavant del projecte?

Sincerament, hi ha moments que penses: “Què hi faig jo aquí?“. De vegades et creen problemes amb petites coses i no són conscients que hi ha coses molt més importants. Et dius: “Ep, que aquí l’important és trobar espònsors, aconseguir que els corredors vulguin venir i tirar endavant! Ja n’hi ha prou d’aguantar segons quines tonteries!“. I no ho dic pel tema de les hostesses, sinó per altres casos. Aquest és un tema que s’ha acabat enfocant des d’una òptica sexista quan no ho era i ha generat una polèmica que ens ha arrossegat a tots.

Després de planificar tantes edicions segur que encara tens el cuquet de posar en pràctica alguna idea que et volta pel cap…

Sí, però no us la diré! (riu) Encara tenim alguna cosa al tinter que esperem poder mostrar-la aviat…

Moltes gràcies per atendre’ns i animem tothom a sortir a les carreteres i animar els corredors!

Això sí! Hem de pensar que el ciclisme és un espectacle esportiu d’altíssim nivell, és gratuït i te’l porten a la porta de casa. Què més volem? Gràcies a vosaltres, una abraçada!

La imatge que encapçala el text està extreta del Diario As. El fotògraf és Fernando Zueras.