Aquest passat cap de setmana s’ha disputat la darrera prova de la Copa del Món a Hoogerheide, Holanda. Una cursa amb una peculiaritat, s’ha celebrat a només una setmana de la cita més important de la temporada, el Mundial de Valkemburg – Limburg.

Aquest fet ha provocat que alguns s’hagin agafat Hoogerheide com un assaig general de cara a provar-se pels Mundials, però altres no han volgut arriscar i s’ho han pres més aviat com un entrenament de qualitat. Si us sembla repassem els resultats.

[button link=”http://radiomolinsderei.cat/#/programs/letapareina/radiomolinsderei_podcast_16054″ type=”big” color=”red” newwindow=”yes”] Escolta l’Etapa Reina del 29-01-2018 clicant aquest botó![/button]

Comencem per la cursa que va tenir menys història, l’elit masculina.

Mathieu Van der Poel és un robot. L’holandès ha controlat la cursa des de la mateixa sortida i no ha donat cap possibilitat al seu gran rival, Wout Van Aert.

La classificació final de la cursa reflexa que entre Van der Poel i Van Aert només hi ha 9 segons de diferència, però no us deixeu enganyar! El ciclista holandès va fer una darrera volta al circuit al ralentí i sense prendre cap risc a les baixades enfangades, en canvi, el belga va acabar a sac amb la intenció d’intentar generar dubtes a Van der Poel. La diferència real entre aquests dos animals és de mig minut.

Realment, la cursa maca la van protagonitzar Vanthourenhout i Sweeck lluitant per la tercera posició. Finalment el primer dels mortals va ser Vanthorenhout, tot i que als Mundial suposem que ho tindrà molt més complicat competint amb ciclistes com Pauwels, Van der Haar o Aerts.

Felipe Orts va tornar a demostrar estar vivint un gran moment de forma i va acabar 16è. Resultat de moltíssim mèrit, ja que per davant seu només té 2 ciclistes de fora del Benellux, el txec Boros i el francés Chainel. Veurem com ho fa el de Villajoiosa al seu primer Mundial competint a la màxima categoria.

La cursa femenina va resultar molt més interessant i divertida. Amb una sola dada queda palesa aquesta afirmació: Mentre que en els homes la diferència entre el primer i el tercer classificat va ser de més d’1 minut i 40 segons, en dones la diferència entre la primera classificada i la novena no arriba a un minut.

La disputa per la victòria ens va deixar una pugna entre dos estils ben diferents: En aquesta ocasió, la potència de Sanne Cant va superar la tècnica d’Eva Lechner. Veurem que passa a Valkemburg, on sembla que plourà molt durant la disputa del Mundial i el terreny relliscós pot beneficiar les qualitats de la italiana Lechner.

Eva Lechner, amb el mallot de campiona italiana, durant la disputa de la cursa a Hoogerheide. Imatge d’Anton Vos.

Tercera, ben a prop de Lechner, va acabar Evie Richards. La forma de competir de la britànica reflecteix perfectament la seva joventut. Corre sense cap tipus de lligam tàctic, amb una desimboltura i alegria que enamora, caic? No importa! M’aixeco i segueixo!. Probablement estem parlant d’un dels grans noms del futur d’aquest esport.

Richards va arribar just davant del gran mite històric d’aquest esport: Marianne Vos! La ciclista holandesa ha tornat a tope just a temps per presentar candidatura a Valkemburg. està clar que Vos ja no domina com dominava, però recordeu que aquesta bèstia del ciclisme ha vestit l’arc iris 7 anys!! Com l’experiència és un grau, no és aconsellable descartar-la de cara a dissabte vinent!

Per cert! No hem parlat del que va ser la imatge de la cursa! Parlem de la caiguda de Pauline Ferrand-Prevot i Jolanda Neff.

Caiguda molt lletja que feia témer el pitjor per les dues ciclistes. Finalment la francesa no té cap lesió greu i podrà ser a la sortida de Valkemburg, en canvi la suïssa haurà de reposar i es perdrà la gran cita de l’any.

Aquí volem destacar l’esportivitat que regna entre les ciclistes, ja que les dues han intercanviat des del primer moment missatges d’ànim. Un exemple genial, bravo.

Per acabar amb la cursa de dones direu: On són les que han dominat la temporada fins ara? Nash, Compton, Wyman…

Bé, penseu que aquestes ciclistes tenen 41, 40 i 37 anys respectivament, això vol dir que potser guardar forces abans d’una competició tan important com el Mundial, pot ser una decisió Intel·ligent, no creieu?

Per últim, explicar-vos que al sub23 masculí, els tres principals favorits pel proper diumenge van copar el podi, parlem d‘Iserbyt, Pidcock i Niewenhuis. A Valkemburg tenim espectacle assegurat.

Per cert, el Jofre Cullell va ser 25è i recordeu que afronta el seu primer Mundial a la categoría. Molta sort campió!

La imatge que encapçala el text està extreta de l’Instagram de L’Evie Richards i hi apareixen la británica a la dreta i la ciclista holandesa Ceylin del Carmen Alvarado (de la que parlarem extensament en els propers programes) a l’esquerra.