Acabem de viure un cap de setmana apassionant amb la celebració a Limburg (Holanda) dels Campionats del Món de ciclocròs 2018.

Sense dubte, el Mundial és la gran cita de la temporada d’aquest esport, això fa que molts ciclistes planifiquin l’any per arribar al febrer amb un pic de forma que els permeti aconseguir el somiat mallot arc iris.

Tot i això, el ciclocròs és un esport on no només cal tenir en compte l’estat físic del ciclista, també tenen molta importància el material, el circuit i la meteorologia! De fet, en aquest cas la pluja que ha caigut ininterrompudament durant la darrera setmana a Valkenburg, ens han deixat un paviment pesat d’un fang pastós i dens que ha influït directament en els resultats de la prova.

 

[button link=”http://www.radiomolinsderei.cat/#/programs/letapareina/radiomolinsderei_podcast_16106″ type=”big” color=”red” newwindow=”yes”] Clica aquest botó per escoltar el podcast del programa amb tots els detalls del Mundial![/button]

 

A continuació trobareu el resum i l’anàlisi de cadascuna de les cinc curses d’aquest Mundial:

Si seguim l’ordre cronològic amb què es van dur a terme les proves, comencem amb la cursa masculina en categoria junior.

 

Imatge de Ben Tulett en el moent de creuar la línia d’arribada. Fotografia de Alex Whitehead extreta de la web roadcyclinguk.com

 

El Regne Unit fa uns anys que destina molts recursos a potenciar el ciclisme i això es nota. Tom Pidcock va arrasar l’any passat i aquesta temporada ha estat un altre britànic qui ha aconseguit l’arc iris. Parlem de Ben Tulett, que a més és dels més joves de la categoria. Molt de mèrit.

Cal remarcar d’aquesta cursa un fet curiós: El primer belga només va ser vuitè. Una dada que contrasta amb el domini dels del mallot blau cel a la resta de categories. A continuació teniu un resum dels millors moments de la cursa:

 

 

El mateix dissabte vam poder gaudir d’una cursa divertidíssima, parlem de la sub23 femenina on la britànica Evie Richards va complir amb els pronòstics i va proclamar-se Campiona del Món.

Tot i això no va ser una cursa fàcil per ella, ja que només passar la línia d’arribada va caure desplomada pel gran esforç que va haver de fer per completar el circuit. De fet, fa una mica de por veure com el fang fa saltar aquestes ciclistes, que controlen la bicicleta com bonament poden.

Segona va ser l’holandesa de procedència dominicana Ceylin del Carmen Alvarado. L’alegria personificada. Qui no s’enamori d’aquest esport veient competir a Richards amb Del Carmen Alvarado, és que no té ni idea…

Aquí teniu la cursa sub23 sencera:

 

Per cert, a la pitjor corba del circuit, embarrada i amb pendent lateral, la mateixa on van perdre la cursa cadascun dels grans favorits d’altres categories, allà on els que van guanyar prenien precaucions per no anar a terra… Allà la Ceylin va decidir jugar-se-la i avançar l’austríaca Heigl! Espectacular! Podeu trobar la maniobra de Del Carmen al minut 33 i 45 segons 😉

 

El podi de la cursa sub23 femenina, amb Evie Richards, Ceylin del Carmen Alvarado i Heigl

 

I per completar el dissabte, a les tres de la tarda arribava el plat fort de la jornada i una de les proves més esperades del cap de setmana. La cursa elit femenina!

Abans d’iniciar la cursa una de les tres grans favorites per aconseguir la medalla d’or era Eva Lechner, a més, la italiana semblava molt tranquil·la a la línia de sortida de la prova somrient a la càmera que presentava les ciclistes.

Lechner va sortir bé, però una errada a un revolt (sí, al mateix que a sub23 Del Carmen passa a Heigl) va portar a la italiana a terra i a punt va estar de sortir per sota de la tanca que delimitava el circuit.

No va perdre massa temps en aixecar-se i es va incorporar ràpidament davant de Sanne Cant i darrere de Christine Majerus, però la caiguda sembla que va desconcentrar Lechner, que arran d’aquest incident dubtava de tot i a cada situació complicada tècnicament perdia temps amb les seves rivals.

 

Eva Lechner va tenir un mal dia. Foto de sportfoto.nl

 

Sense la italiana al nivell competitiu que mereix un Mundial, les altres dues grans favorites van tensar la cursa i aviat es van posar a liderar la prova. Parlem de Katherine Compton i Sanne Cant.

La nordamericana va atacar a l’actual campiona del Món i va començar la darrera volta amb un marge de 8 segons! Compton no va cometre cap errada i semblava que mantenia la distància amb Cant. Després de quedar-se tres vegades amb la mel als llavis al Mundial, semblava que per fi l’americana es vestiria el mallot arc irisPerò va arribar el moment d’entrar al box a canviar la bicicleta.

El passadís del box estava completament enfangat i Compton va prendre la decisió de baixar-se de la bicicleta i fer els aproximadament 50 metres de recta a peu. Per la seva part, Cant va canviar la seva bicicleta a un dels primers calaixos del box i de seguida va pujar-hi per posar-se a pedalar.

Tenin en compte el gran esforç que havien fet per arribar fins aquí i després d’un esprint a peu de 50 metres amb el fang fins als turmells, Compton va rebentar i Cant va marxar en solitari a pel seu segon Mundial de ciclocròs consecutiu.

 

Aquí teniu un resum amb els millors moments de la cursa:

 

 

Clar, només en aquells 50 metres, Cant va recuperar 8 segons a Compton fent menys esforç que ella i recordem que la belga té 27 anys i l’americana va pels 40! Són 12 anys de diferència i Cant és pura potència. Aquests detalls a l’esport d’elit decanten una cursa!

Tercera va ser la sorprenent Lucinda Brand, que, abocada a la carretera, no ha fet la temporada de ciclocròs però té encarada la preparació de les clàssiques de pedres i arriba fortíssima a aquest moment de la temporada. Recordeu que l’any passat ja va guanyar la Omloop, que es disputa tot just dintre de dues setmanes!

Trobeu a faltar noms?

Segur que sí, la temporada ens ha anat oferint moltes candidates a lluitar per pujar al podi del Mundial que no hem nomenat. Per exemple les veteranes Katherina Nash i Helen Wyman, que van patir la duresa extrema del circuit i només van poder acabar 12a i 13a.

 

S’esperava més de la britànica Helen Wyman. Fot d’Alex Whitehead per roadcyclinguk.com

 

O Alice Maria Arzuffi, que feia unes darreres setmanes que es mostrava molt afinada i només va poder ser 16ena

I per acabar, les tres darreres campiones del Món abans de Cant: Marianne Vos 18a, Pauline Ferrand Prevot 24a (lastrada per la caiguda de la setmana passada) i Thalita de Jong 33a…

 

Aquest és l’anàlisi del que ens va deixar la jornada de dissabte, no et perdis el resum del que va donar de sí diumenge clicant sobre aquestes línies, t’expliquem el primer Mundial de Jofre Cullell en categoria sub23 i la gran sorpresa dels campionats durant a la cursa elit masculí amb el duel Van Aert – Van der Poel.

 

 

 

1 comentario

Trackbacks y pingbacks

  1. […] por etapareina | Feb 7, 2018 | Ciclocròs, Programes | 0 Comentarios […]

Los comentarios están desactivados.