Diumenge la jornada començava amb la celebració de la cursa masculina sub23, amb l’estrena a un Mundial de Jofre Cullell a aquesta categoria.

El colomenc no va decebre i va protagonitzar una gran cursa, tot i això podria haver estat millor, ja que una punxada quan corria en novena posició va impossibilitar-li lluitar pel top 10 i va acabar 14è. Just per davant del gran favorit, el britànic Tom Pidcock!

 

[button link=”http://www.radiomolinsderei.cat/#/programs/letapareina/radiomolinsderei_podcast_16106″ type=”big” color=”red” newwindow=”yes”] Clica per escoltar el podcast de l’Etapa Reina especial dels Mundials de Valkenburg-Limburg 2018[/button]

 

Sí, en Pidcock va ser la gran decepció del Mundial, ja que portava un any sent escandalosament superior als seus rivals, però no deixem de banda que el jove ciclista de la Gran Bretanya només té 19 anys (com el Jofre) i que tindrà moltes oportunitats en el futur de guanyar un Mundial sub23 (també com el Jofre 🙂 ).

La cursa se la va emportar l’Eli Iserbyt, que va mostrar-se molt concentrat i no va cometre errades. És el seu segon Mundial sub23 i l’any vinent encara podrà competir a la categoria. És un fora de sèrie.

L’holandès Niewenhuis, davant del seu públic, es va haver de conformar amb la plata que va guanyar per pocs segons a la gran revelació de la prova, el ciclista francès Yan Gras.

El video complert de la cursa sub23 on va participar Jofre Culllell:

 

 

Toupalik i Aerts, dos més que l’any vinent hauran de barallar-se amb els elit, van completar el top5.

I arribem al moment que tots els holandesos esperaven. Les tres de la tarda del diumenge 4 de febrer de 2018.

Recordem:

  • Mathieu Van der Poel havia dominat tota la temporada amb mà de ferro i és, amb diferència, l’home més fort del ciclocròs mundial.
  • La seu del Mundial és a holanda.
  • El circuit ha estat dissenyat per Adrie Van der Poel, ex ciclista campió del món de ciclocròs l’any 1996 i pare del Mathieu.

 

Mathieu van der Poel durant la disputa del Mundial. Foto de George Deswijzen extreta de telegraaf.nl

 

Clar, amb aquestes dades, Mathieu van der Poel era clar favorit a vestir-se el mallot arc iris per segona vegada a la seva carrera. Només una actuació excel·lent de la selecció belga podria frenar el campió holandès.

Doncs bé, comença la cursa i ràpidament Van der Poel es llença a l’atac, però Merlier, la primera carta dels belgues, va aconseguir posar-se al davant del grup i frenar la sortida desbocada del favorit.

Merlier només pot resistir mitja volta al circuit, però evita que Van der Poel agafi distància amb Van Aert, i els dos animals arriben junts al primer pas per meta.

En realitat, un altre belga, Vantourenhout, és capaç de seguir el ritme als dos favorits durant la primera volta. Van der Poel, com molts de nosaltres, devia pensar que Vantourenhout no suportaria el ritme i acabaria cedint terreny, com semblava que començava a fer.

Al veure que Vantourenhout es despenjava, Van der Poel va decidir prendre’s la segona volta amb més calma i limitar-se a seguir el ritme a Van Aert, imaginant que la cursa seria un cara a cara amb ell. D’aquesta manera el campió belga es desgastaria tirant dels dos.

Però a Van der Poel la jugada va sortir-li fatal, ja que Van Aert havia baixat un puntet i per darrere Vantourenhout s’apropava perillosament. Per acabar-ho d’adobar, l’holandès xoca amb la tanca al famós revolt de Pidcock i Lechner i queda a mitja distància entre els dos ciclistes belgues.

Probablement aquest incident va desconcentrar Van der Poel, que lluny d’aconseguir retallar distàncies amb Van Aert, va acabar sent caçat i avançat per un sorprenent Vantourenhout.

 

La decepció del campió holandès és evident a aquesta foto de Marcel van Hoorn pel nrc.nl

 

Això va suposar un cop moral insalvable per Mathieu Van der Poel, que veia com a mitja cursa ja perdia pràcticament dos minuts amb Van Aert. Vantourenhout va olorar la sang i d’un canvi de ritme va deixar clavat l’holandès.

Però no s’acaba aquí, ja que per darrere Toon Aerts va esprintar per arribar a la posició de Van der Poel i ensenyar-li roda. Per un moment semblava que el que havia de ser un festival holandès, podia acabar en un podi històric belga.

Finalment no, Aerts va acusar l’enorme esforç que havia fet la volta anterior i Van der Poel va acabar emportant-se una amarga medalla de bronze. Al podi no podia amagar la cara de decepció.

A tot això Wout Van Aert aconseguia el seu tercer mundial consecutiu i Bèlgica, a més de fer un recital tàctic, situava sis ciclistes entre els deu primers de la classificació final.

 

Wout Van Aert celebra el seu tercer Mundial de ciclocròs consecutiu. Imatge de Cor Vos

Wout Van Aert celebra el seu tercer Mundial de ciclocròs consecutiu. Imatge de Davy Rietbergen per Cor Vos

 

Per finalitzar l’anàlisi dels Mundials, destacar la bona cursa de Felipe Orts, que lastrat per una mala sortida va aconseguir l’objectiu d’estar al top20 el primer any que participa a la categoria elit. Enhorabona Felipe!

I ara què? Doncs pels amants del fang toca esperar al setembre, mes que comença de nou la Copa del Món, però no patiu que no estareu tant de temps sense gaudir dels vostres ídols. Van Aert, per exemple, ja ha manifestat la seva intenció de competir la temporada de clàssiques a la carretera. Us l’imagineu guanyant Roubaix?

Per cert, si voleu reviure l’espectacle de la prova elit femenina de dissabte, cliqueu aquí!

El resum de la cursa elit homes:

 

1 resposta

Trackbacks i pingbacks

  1. […] Aquest és l’anàlisi del que ens va deixar la jornada de dissabte, no et perdis el resum del que va donar de sí diumenge clicant sobre aquestes línies, t’expliquem el primer Mundial de Jofre Cullell en categoria sub23 i la gran sorpresa dels camp… […]

Els comentaris estàn tancats.