[et_pb_section admin_label=”section”][et_pb_row admin_label=”row”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_image admin_label=”Imagen” src=”http://etapareina.cat/wp-content/uploads/2018/08/porralatraska1158965942.jpg” show_in_lightbox=”off” url_new_window=”off” use_overlay=”off” animation=”off” sticky=”off” align=”center” disabled=”off” disabled_on=”on||” force_fullwidth=”off” always_center_on_mobile=”on” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid”]
[/et_pb_image][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row admin_label=”row”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_text admin_label=”Texto” background_layout=”light” text_orientation=”justified” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid”]

PORRA LA TRASKA: HISTÒRIA I REGLAMENT

HISTÒRIA

Cap a l’any 1996 va començar la història de la porra de la Traska (llavors de la TASKA).

Un grup d’aficionats al ciclisme decidiren fer una porra sobre les 10 proves d’un dia que composaven la Copa del Mon de Ciclisme. Es van reunir i van començar a parlar de com la farien. Després de molt parlar, varen decidir iniciar l’aventura.

Veiem com funcionava en aquells anys la Copa del Mon.

Constava de 10 proves d’un dia i puntuaven els 25 primers. Les proves eren, ordenades cronològicament, Milan – San Remo, Tour de Flandes, Paris – Roubaix, Amstel Gold Race, Lieja – Bastogne – Lieja, Clàssica de Donosti, Cyclassics, Zuri Metgete, Paris – Tours i Giro di Lombardia.

La puntuació que donava la UCI era la següent:

Posició  Punts  Posició  Punts  Posició  Punts  Posició  Punts  Posició  Punts 
1  100  6  32  11  15  16  10  21  5 
2  70  7  28  12  14  17  9  22  4 
3  50  8  24  13  13  18  8  23  3 
4  40  9  20  14  12  19  7  24  2 
5  36  10  16  15  11  20  6  25  1 

 

 

Però aquest sistema feia que tots els participants confeccionessin equips molt similars i la competència era escassa. Com podia millorar-se?

La bombeta es va encendre en el moment oportú. Podríem establir una bonificació per “ajudar” als ciclistes menys coneguts. Hi havia diverses formes de fer-ho. El sistema “MARCA” per al Tour de França, que valorava els corredors d’acord a una taula prèvia. El sistema semblava bo, però tenia inconvenients per les curses d’un dia. Hauria d’establir-se una taula per cada cursa i, deixant a part que representava molta feina, les llistes d’inscrits no eren definitives fins el darrer moment, el que feia impossible establir una taula de valoració completa. Un altre problema era que, per no superar el barem total de punts de l’equip escollit, obligava a l’apostador a jugar amb corredors poc coneguts. i si una paraula no ens agradava era aquesta, “obligació”.

Finalment es va trobar la solució per bonificar els corredors menys coneguts i no obligar a utilitzar-los, si no es volia.

Es va establir una taula en base a la quantitat d’apostes que rebés cada ciclista. Aquestes bonificacions es sumarien a la puntuació aconseguida per la posició obtinguda a la prova.

La taula de valoracions, utilitzant la mateixa puntuació de la UCI, va quedar així:

Si el corredor apareixia 1 vegada tenia ………………………100 punts

Si apareixia 2 vegades, tenia ……………………… 70 punts

3 vegades ……………………………….. 50 punts

i així fins les 25 vegades, que tenia ……………………………………………… 1 punt.

Si un corredor rebia 26 o més apostes, no tenia bonificació.

No sé si queda molt clar, però amb un exemple s’entendrà millor. Suposem que (entre altres), després de reunir les apostes de tots els jugadors, veiem que apareixen 25 Bettinis, 20 Boonens, 18 Rebellins, 5 Wegmanns i 1 Florencio, i que la classificació final de la prova és:

1er Paolo Bettini

2on Xavier Florencio

3er Davide Rebellin

4at Tom Boonen

5è Fabian Wegmann

La puntuació la contaríem així:

Bettini tindria 100 punts per ser el primer i 1 punt de bonificació perquè el tenien 25 jugadors; Florencio tindria 70 punts per ser segon i 100 de bonificació perquè només 1 jugador havia apostat per ell i així amb la resta. El resultat final seria:

Corredor Posició Bonificació Total

Bettini 100 1 101

Florencio 70 100 170

Rebellin 50 8 58

Boonen 40 6 46

Wegmann 36 36 72

Fou la solució definitiva. L’ambient que es va crear va ser fantàstic. La gent seguia la informació de la cursa como podia. Qui més tenia la posava a la disposició dels demés. Les curses es seguien amb passió i les puntuacions finals eren l’apoteosi dels diumenges.

L’aparició de Internet va suposar un boom a la porra. La gran quantitat d’informació a les pàgines oficials, a les especialitzades, als fòrums, … Allò es va convertir en una bogeria de creuament de llistes de participants per veure qui tenia la més actual i la més fiable. La desaparició de la clàssica de Zurich ens va obligar a substituir-la per mantenir les deu curses, i la escollida fou el Campionat del Mon en ruta.

I així ha continuat la història. A l’any 2018 celebrem la vint-i-dosena edició de la porra, amb un promig de participants d’entre 25 i 35, arribant enguany a 43.

REGLAMENT

La porra de la Traska es desenvolupa sobre les 12 proves ciclistes que segueixen:

1. Omloop Het Nieuwsblad

2. Strade Bianche

3. Milan – San Remo

4. Tour de Flandes

5. Paris – Roubaix

6. Amstel Gold Race

7. Liège – Bastogne – Liège

8. Clàssica de Donosti

9. Vattenfall Cyclassics

10. Campionat del Mon en ruta

11. Giro di Lombardia

12. Paris – Tours

Els apostadors hauran de presentar una llista de 12 ciclistes. En cap cas es podran incloure reserves.

La forma de presentar la llista pot ser:

a) Personalment a la TRASKA TRUSKA

b) Per telèfon als mòbils que es faciliten al començament de la temporada. c) Per correu electrònic a l’adreça porralatraska@gmail.com.

El termini de presentació de les apostes és abans de les 22’00 del dia abans de la cursa.

Qualsevol aposta no presentada dins del termini reglamentari no comptarà per la aposta de la cursa, excepte per causes excepcionals estudiades per l’organització. L’apostador que no presenti la seva llista dins del termini tindrà una puntuació de ZERO punts.

Si algun dels corredors components de l’aposta no participa a la cursa es comptarà com abandonament (0 punts).

La puntuació de cada llista s’establirà seguint dos criteris:

Primer: La classificació de la prova, d’acord amb la aquesta taula:

Posició  Punts  Posició  Punts  Posició  Punts  Posició  Punts  Posició  Punts 
1  100  6  32  11  15  16  10  21  5 
2  70  7  28  12  14  17  9  22  4 
3  50  8  24  13  13  18  8  23  3 
4  40  9  20  14  12  19  7  24  2 
5  36  10  16  15  11  20  6  25  1 

Segon: La quantitat d’apostes que hagi rebut cada corredor, d’acord amb la taula següent:

Apostes  Punts  Apostes  Punts  Apostes  Punts  Apostes  Punts  Apostes  Punts 
1  100  6  32  11  15  16  10  21  5 
2  70  7  28  12  14  17  9  22  4 
3  50  8  24  13  13  18  8  23  3 
4  40  9  20  14  12  19  7  24  2 
5  36  10  16  15  11  20  6  25  1 

 

Si algun corredor rep 26 apostes o més, no tindrà cap punt de bonificació.

Si algun corredor es classifica per damunt de la 25a posició, no tindrà cap punt ni bonificació.

La suma dels dos conceptes donarà la puntuació final de cada ciclista.

La suma de les puntuacions dels ciclistes components de cada llista donarà la puntuació de cada participant.

L’ordre de classificació s’establirà de major a menor puntuació.

Cadascuna de les 12 proves establirà un premi als primers equips classificats.

També s’establirà una puntuació final que originarà una classificació general de les 12 proves amb premis als millor classificats.

Abans del començament de cada cursa es farà tot el possible per enviar via correu electrònic a tots els participants la composició de tots els equips

[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]